L'última vegada que vaig entrar a casa de mon tio Tomàs jo a penes devia tenir sis anys. Tenia un muntó de coses, de tot, però no sabria dir exactament quines. No ho recorde. Només recorde que a l'entrada de casa guardava aquell sis-cents tapat amb un storo pack, un plàstic d'aquells de bufetes d'aire.
Noa sempre fa la mateixa carassa: estreny les dents i les mofles per fer riure a sa mare. Fa molta força, allarga el coll i la mira rient i fent aquella cara.
Inevitablement, quan pense en Noa, el disc dur del meu cervell em porta eixa imatge, i m'entra el riure pensant en com de simpàtica és.
També quan pense en mon tio "l’excèntric" la meua ment vessa de bufetes per explotar, veig tot aquell gran plàstic encoixinat, amb la forma ja de la xapa del 600.
Els nostres ulls transmeten TOT el que veuen al cervell, però aquest va guardant les coses en un lloc oblidat, apartat. Només dóna una importància especial a les coses que de veritat han impactat amb força a les nostres retines per qualsevol motiu, per excèntriques o perquè ens fan sentir bé.
Tot és disseny.
Per què ens agrada un automòbil exageradament més que tots els altres?
Tal vegada siga el millor exemple de disseny: cada línia d'aquell cotxe està estudiada perquè ens diga alguna cosa, subtilment, sense ser-ne conscients.

5 (fotos 2), i prou.






"5" (fotos)





Opera prima


Deu dies després de la inauguració de CINC encara em queda algun vidre per canviar, i algun llum per anivellar. Però sí, per als més incrèduls diré que vam inaugurar el dijous 13 de juliol, com estava previst, a poqueta nit. Aquell dia, l'instal·lador d'aire eixia del local a les 18:30, el meu cosí havia fet nit allí preparant l'equip de so i imatge, i jo mateix vaig “acabar” a les 19:15, amb el temps just per estar en la inauguració a les 20:00. Ni en les millors pel·lícules del Cruise!
La veritat és que CINC ha estat un trajecte ple de clots, però al·lucinant en el fons. Aquest ha estat el meu treball més car (sí, lamentablement el disseny sempre va lligat als diners) i més difícil. Alçar una cerveseria d'autopull amb un ambient modern fora de l'habitual, a partir d'un local de més de trenta-cinc anys, i crear una imatge que l'identifique com a bar jove, actiu i divertit, a la vegada que tranquil, relaxant i fresquet s'ha tornat una tasca molt complexa.
Hui, repassant les meues notes, he comprovat que el resultat final segueix quasi completament fidel al primer esbós, tant en decoració com en disseny de nom i logos, un fet insòlit en mi.

Pots visitar CINC ací mateix.


A dos dies...


A nou dies de 5


Espanta, veritat?
A nou dies de la inauguració i col·locant el pis... Aquestes coses tenen això. I més encara: els problemes de veritat vénen SEMPRE a pocs dies d'obrir. Hui, per exemple, m'han telefonat perquè els ha caigut una peça del xapat exterior (14 quilets, aproximadament) i ha pegat de punta al marc d'alumini pintat de color plata d'una de les finestres de 3x3 metres. Com a resultat tenim un forat de 2cm de diàmetre en el perfil inferior del finestró.
Canviar el marc d'alumini? A aquestes altures, descartat total.
El cap es posa a currar de veritat, i el cotxe mou direcció al taller de xapa i pintura d'un bon amic. La solució passa per trobar la tonalitat exacta del color plata, tapar el forat amb massilla, igualar la forma, escatar i pintar. Cap fusteria metàl·lica m'hauria donat aquest resultat.
De vegades, els problemes més grans tenen solucions vertaderament simples. I així, a la fi, el dia 13 , CINC obrirà portes.



Light panels

La llum sempre marca la diferència en els treballs. Dos treballs iguals a dues vivendes diferents ni tan sols es pareixen si les dues cases no estan orientades igual, si no tenen les mateixes finestres, les mateixes ombres al voltant. És per això que la llum acaba sent determinant.
La Evolución Barcelona, inspirada en el món del rètols, trau al mercat light panels, uns panells de 500x500mm de resina composta transparent amb una imatge (fins a sèries de 4 imatges diferents intercanviables) d'alta resolució, feta en paper de cotó per tal d'amagar el punt de llum i crear una atmosfera difusa.
Els panells tenen un muntatge completament invisible, tant en paret com en sostre.
Jo diria que són un caramelet per al decorador...


Flow.


Bolla en un mar de maó (5)





Un any apetint-me...




L'entrada de juliol portarà l'inevitable primer aniversari de l'APTC, l'aposta jove i valenta de Ximo i Jordi per a l'oci nocturn de l'Alcúdia. Encara que queda un mes llarg per al dia clau, vull ser el primer a felicitar-los per haver sabut imprimir al local la seua pròpia personalitat, i perquè els veig més entusiasmats, si cap, que fa gairebé un any.
Passa't pel seu space, o millor, vés a fer-te una cerveseta que ells t'ho xarraran.


Pofezionalz...

Si el post d'abans parlava de gent a qui adore veure treballar, aquest parla d'una espècie de currant autòcton que, deixa'l anar, i posarà la nota d'humor a la teua obra.
Es pot apreciar a les imatges, de forma totalment clara, on va situat el rentaplats i la màquina de café, perfectament assenyalats pel pofezional:

“CAFERA!”
“LABARLATOS!”